Paisatges del dia

 Aquesta secció ha estat preparada per  

Sant Feliu de Guíxols – Sant Feliu de Guíxols 24/03/2025 -  Etapa 1 – 178,6 km

Gavarres Marítimes, Empordanet – Baix Ter, les Gavarres, Plana de la Selva i Ardenya-Cadiretes

• Etapa acompanyada de grans penya-segats, alguns de més de 100 d’alçada, tant en el tram entre Tamariu i Begur, com sobretot entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols. 

• Destaquen les cales i badies i els contrastos de color entre els penya-segats, les pinedes i els tons blaus i verds del mar. 

• Proper al recorregut hi ha camins de ronda de gran interès paisatgístic, tant l’emblemàtic de s’Agaró com els trams entre Platja-d’Aro i Sant Antoni de Calonge i entre Tamariu i la platja de Pals.

•  El turisme de masses ha transformat substancialment la Costa Brava, sobretot els nuclis històrics. Hi han proliferat noves edificacions residencials i continus urbans (entre Platja d’Aro i Palamós). Nous nuclis d’estiueig i moltes urbanitzacions han anat colonitzant cales litorals, sobretot a les proximitats de Begur, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar. Alguns nuclis encara mantenen una fesomia singular, com sa Tuna, Calella de Palafrugell i Tamariu.   

• Bona part de l’etapa transcorre per boscos de suredes, alzinars i pinedes que fan de fons escènics de les planes i poblacions que envolten. L’aprofitament de les suredes ha estat una de les principals activitats econòmiques del massís de les Gavarres, de l’Ardenya-Cadiretes i del sector de Begur, i també ha deixat empremta en paisatges urbans com els de Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell i Cassà de la Selva.  

• Destaquen tres paisatges agroforestals de gran interès: els conreus de cereal entre la vall d’Aro, la cada cop més vitivinícola plana de Calonge i el corredor d’infraestructures entre Palamós i Palafrugell; els conreus de cereals i els petits pobles i veïnats com Vulpellac, Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura; i el paisatge suaument ondulat de la plana de la Selva, amb cereals, farratges i blat de moro, clapes de bosc d’alzines, suros i pins, i plantacions de plàtans i pollancres a les vores dels cursos d’aigua.  

• Les fites més rellevants són, seguint el recorregut, l’església de Santa Maria del Mar de Palamós, el far de Sant Sebastià, el castell de Begur, el nucli encimbellat de Pals, la torre de Cruïlles, el puig d’Arques (amb el radar del Servei Meteorològic de Catalunya), el campanar de Sant Feliu de Llagostera, el puig de Cadiretes, el castell de Tossa de Mar (molt present en l’imaginari de la Costa Brava gràcies, entre altres, a pel·lícules com “Pandora i l’holandès errant”, protagonitzada per Ava Gardner i James Mason), l’ermita de Sant Elm (des d’on Ferran Agulló va qualificar aquesta costa de “brava”), els masos de gran valor arquitectònic, i les formes granítiques del massís de l’Ardenya-Cadiretes (com els carcaixells d’en Dalmau, molt visibles des de la vall d’Aro). 

• L’etapa finalitza amb el tram de carretera entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols, de gran interès paisatgístic. Es tracta d’un recorregut conegut pels seus revolts, per passar arran dels penya-segats tallats sobre el mar i per tenir diversos miradors que permeten contemplar el mar i les cales.

  

Els miradors del dia 

Far de Sant Sebastià

Castell de Begur 

El Pedró de Pals 

Castell d’Empordà 

Puig d’Arques 

Llagostera

Carcaixells d’en Dalmau   

Romanyà de la Selva   

Ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols

 

Paisatges del dia

Banyoles – Figueres 25/03/2025 -  Etapa 2 – 177,3 km  

Estany de Banyoles, Terraprims, Empordanet – Baix Ter, Plana de l’Empordà, Cap de Creus, els Aspres, Garrotxa d’Empordà.

• L’inici d’etapa destaca per la presència de l’estany de Banyoles, de gran valor natural i font d’inspiració d’escriptors com Jacint Verdaguer, Josep Pla o Joan Perucho, o pintors com Manel Pigem i Ros i Joan de Palau.  

• El recorregut creua les planes de l’Alt i Baix Empordà, emmarcades pels fons escènics més emblemàtics de les comarques gironines: el massís del Montgrí, al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter; la serra de Rodes i tot el conjunt que forma el Parc Natural del Cap de Creus; la serra de l’Albera; el massís de les Salines, el del Canigó, i el conjunt de serres i cims de l’Alta Garrotxa.

• Les granges s’han convertit en un element característic del paisatge agrícola, especialment entre Banyoles i Medinyà, i a tota la plana de l’Alt Empordà.  

• Els paisatges de l’etapa acullen elements amb gran valor històric, estètic i simbòlic, com els monuments megalítics del cap de Creus i dels Aspres, els búnquers del període franquista (sobretot a Garriguella), i nombrosos marges i altres construccions de pedra seca que configuren el paisatge del Cap de Creus, dels Aspres i de la Garriga d’Empordà, entre Llers i Avinyonet de Puigventós.

• L’etapa també transcorre per l’ampla plana fluvial modelada pel riu Ter, amb regadius i plantacions de pollancres i plàtans. Hi destaquen el castell de Medinyà i els campanars de Colomers, Jafre i Verges.  

• La gran plana de l’Alt Empordà, agrícola i oberta al mar, està drenada pels rius Muga i Fluvià, que aviven agricultura de regadiu i nodreixen la zona humida dels aiguamolls de l’Empordà, d’importància internacional, declarada parc natural l’any 1983 gràcies als moviments socials. També ressalten elements tant singulars com les closes, els paravents de xiprers i les xarxes de camins i canals.  

• Durant tot el recorregut apareixen multitud de petits pobles compactes i ben integrats amb els camps del seu voltant, on la majoria de les cases tenen el pati tancat per murs d’obra arrebossats amb morter, i on només sobresurt el campanar. Alguns són Viladamat, Torroella de Fluvià, Vilacolum, Vilamacolum, Riumors, Fortià, Avinyonet de Puigventós, Vilajuïga, Garriguella, Delfià, Mollet de Peralada, Sant Climent Sescebes, Masarac o Vilarnadal.

• Paisatgísticament també destaquen els nuclis encimbellats de Bellcaire d’Empordà i del Far d’Empordà, el castell del Montgrí, el Pení, l’ermita de Sant Onofre, el castell de Sant Salvador Saverdera, el majestuós monestir de Sant Pere de Rodes, el nucli litoral del Port de la Selva, amb el domini del color blanc, el castell de Quermançó, el puig Neulós, l’ermita de Santa Magdalena i el castell de Sant Ferran.

• La tramuntana és una senya d’identitat de l’Empordà i protagonista en l’obra tant de Josep Pla com de Salvador Dalí.

Els miradors del dia   

      Puig de Sant Martirià       

  Puig Segalar       

  El Balcó de l’Escala     

    Observatori Senillosa (aiguamolls de l’Empordà)     

     Coll de Perafita     

    Castell de Sant Salvador       

   Mas Ventós         

 Turó d’Altrera         

 Castell de Sant Ferran

         Santa Magdalena           

Castell de Mont-roig           

Serrat Sentinella- la Tortuga

 

Paisatges del dia

Viladecans The Style Outlets – La Molina 26/03/2025 -  Etapa 3 – 218.6 km   

Delta del Llobregat, Vall Baixa del Llobregat, Xaragalls del Vallès, Plana del Vallès, Sant Llorenç del Munt i l’Obac- el Cairat, Pla de Bages, Lluçanès, Replans del Berguedà, Capçaleres del Llobregat, Vall Cerdana

• Aquesta és l’etapa que escenifica millor la diversitat i riquesa dels paisatges de Catalunya: des de la plana deltaica del Llobregat fins al paisatge d’alta muntanya del Pirineu Oriental, passant per una multitud de paisatges urbans, industrials, rurals, forestals i fluvials.    
• De Viladecans fins a Castellbisbal, tram conegut com la porta d’accés a Barcelona pel sud, dominen les carreteres i les vies de tren i un continu de ciutats i polígons industrials, mentre sobreviuen camps de fruiters i conreus d’horta.
• Les urbanitzacions de baixa densitat acompanyen diversos trams del recorregut, especialment entre Castellbisbal i Terrassa, al nord de Matadepera, i prop de les estacions d’esquí. En molts casos es tracta  d’urbanitzacions implantades des dels anys 60 del segle xx, amb una baixa qualitat paisatgística.

• Els paisatges de Sant Llorenç del Munt i el Pla de Bages, tenen una gran abundància de construccions de pedra seca, amb més de 3000 barraques o cabanes, la majoria de la coloració vermellosa pròpia d’aquesta zona. 

• Els paisatges del Lluçanès, els Replans del Berguedà i les Capçaleres del Llobregat es caracteritzen per la seva harmonia. Són paisatges agroforestals muntanyosos que creen un extens mosaic de cultius, pastures, boscos, camins de transhumància, masies i pobles no gaire grans.

• Paisatgísticament també destaquen l’ermita de Sant Ramon, referent al Baix Llobregat, el castell del Papiol, el conjunt de la Mola i Sant Llorenç del Munt (conglomerats reconeguts com a lloc d’escalada), el Montcau, apreciat des de bona part de les Comarques Centrals, les vinyes del Bages, la muntanya de sal de Sallent, l’església vella d’Artés, el campanar de Sant Feliu Sasserra, el santuari de la Mare de Déu de Lurdes, i la Tosa d’Alp, molt visible des de la vall Cerdana. 

• Els últims quilòmetres de l’etapa, abans d’arribar a les estacions d’esquí de la Molina i la Masella, són els de les pastures de muntanya i d’una neu cada cop més escassa per l’impacte del canvi climàtic. També s’hi gaudeixen bones panoràmiques de la Cerdanya, on hi destaca la closa cerdana i el mas cerdà. La closa és una estructura ramadera mil·lenària que ressegueix el riu Segre formada per prats de dall i cultius de cereal allargassats, delimitada per marges de pedra o tanques arbrades.  

      Els miradors del dia

          Ermita de Sant Ramon 

        Santa Creu d’Olorda 

Puig Madrona

   La creu dels Tres Batlles

  Els quatre vents 

 Turó de Roques Blanques

           La Barata         

      La Mola   

     Montcau 

        Sant Lleïr       

 Església vella d’Artés 

        Santuari de la Mare de Déu de Lurdes

          Santuari de la Mare de Déu de la Quar 

         Mirador de les Heures 

        Sant Jaume de Frontanyà          

Collada de Toses

          Tosa d’Alp   

       Roca d’Alp

 

Paisatges del dia

Sant Vicenç de Castellet – Montserrat Mil·lenari 27/03/2025 -  Etapa 4 – 188.7 km

 Pla de Bages, Rubió-Castelltallat-Pinós, Costers de la Segarra, Vall del Llobregós, Alt Sió, Conca d’Òdena, Montserrat.   

• L’etapa comença resseguint els cursos del riu Llobregat i del Cardener, rius que creuen el Pla de Bages, paisatge vitivinícola que coexisteix amb nuclis urbans, polígons industrials, urbanitzacions i conreus de secà, a les zones més planes, i pinedes de pi blanc als espais amb més pendent.  

• Etapa on les siluetes de torres i castells dels segles XI-XII acompanyen bona part del recorregut, especialment entre l’Anoia i la Segarra. Foren construïts quan aquest territori era la frontera entre les civilitzacions cristiana i musulmana, i en ressalten el castell de Boixadors, el de Castellfollit de Riubregós, el de Castellmeià, el de Montcortès, el de Malgrat o el de Timor.  

• El blat i l’ordi dominen la majoria del recorregut, bé sigui ocupant el fons pla de la Vall del Llobregós, o bé en suaus abancalaments d’oliveres i ametllers a l’Alt Sió, com també formant terrasses com als Costers de la Segarra. Els petits pobles, les granges, els boscos i les construccions de pedra seca acaben de donar un fort caràcter a aquests paisatges agrícoles de secà.

• Prop d’Igualada, el recorregut també passa pel Parc Agrari de la Conca d’Òdena, format per 16 municipis, i pel Parc Rural de Montserrat, amb 18. Ambdós Parcs intenten conservar i promoure els valors ecològics, estètics, històrics, simbòlics, socials i productius de seus camps i boscos, fer-los més resilients al canvi climàtic i disminuir l’alt risc d’incendis d’aquesta zona.   

• Paisatgísticament, també destaquen el pont de Vilomara, la basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa, el cim del Collbaix, les torres de Fals, el campanar de Calaf, les esglésies de Santa Maria de Cervera, Rubinat i Rubió, el conegut coll de la Panadella, el castell d’Òdena i la fàbrica vella del Burés. També ressalta paisatgísticament el sinuós tram de l’etapa entre la Còpia de Palomes fins a Igualada, per les seves interessants vistes panoràmiques.

• Montserrat acull el final d’etapa al seu emblemàtic monestir. La forma i perfil de la muntanya són inconfusibles i són molt visibles al llarg de tot el recorregut. Els conglomerats grisos amb nombroses “agulles” tenen una forta presència en el paisatge, han estat -i són- font d’inspiració d’artistes i són molt apreciats pels amants de l’escalada. Montserrat té una gran càrrega simbòlica, tant pels seus valors religiosos, per ser referent en la cultura cristiana i punt de pelegrinatge des de tot Europa, com per esdevenir un símbol cultural i formar part de l’imaginari dels catalans.  

Els miradors del dia

   Castell de Castellet

 Parc de l’Agulla 

Collbaix

      Castell de Fals 

        Ermita de Sant Sebastià de Calaf 

        Castell de Calonge de Segarra

         Santuari de Santa Maria de l’Aguda

Talteüll 

        Montfalcó Murallat 

   Rubinat     

          Còpia de Palomes         

Puig d’Aguilera 

 Turó de les Guixeres

 Sant Vicenç de Castellbell 

 Sant Jeroni 

 Sant Joan 

    Monestir de Montserrat

 

Paisatges del dia

Paüls - Amposta 28/03/2025 -  Etapa 5 – 172 km   

los Ports, Barrufemes, Serres de Pàndols-Cavalls, Altiplà de la Terra Alta,  Cubeta de Móra, Burgans, Litoral del Baix Ebre, Paisatge fluvial de l’Ebre, Delta de l’Ebre.

 

• El teló de fons del massís dels Ports, declarat Parc Natural l’any 2001, acompanya tant l’inici com el final de l’etapa. Constitueix un dels principals fons escènics de les Terres de l’Ebre amb el Mont Caro com a cim més destacat.  

• El recorregut també destaca per la diversitat dels paisatges agrícoles. Contrasten els cultius de secà prop de Pinell de Brai i de Gandesa, generalment formats per ametllers, vinyes i oliveres intercalats per boscos, i els fruiters de regadiu del voltant de Móra d’Ebre i Ginestar, on hi predomina l’estructura de les sénies, amb vinya, cereal, llegum, horta i fruiters, ja a les proximitats del riu Ebre.  

• Després de passar per Móra d’Ebre i Ginestar, l’etapa s’endinsa a la plana del Burgar, amb un passat molt lligat a la ramaderia del qual encara se’n conserven alguns camins ramaders. Hi predomina la olivera, amb nombrosos exemplars monumentals. La plana està rodejada per la serra de Cardó i les muntanyes de Tivissa-Vandellòs, que dona lloc a un conjunt visual molt harmònic. Ja a prop del Perelló, la presència dels aerogeneradors és abundant.

• El riu Ebre, les seves terrasses -algunes amb conreus de cítrics-, les desembocadures de rieres i barrancs i les nombroses planes fluvials, configuren paisatges d’elevat valor.  

• Les fites més destacades són el nucli encimbellat de Paüls amb el massís dels Ports al fons, el celler modernista de Cèsar Martinell, la serra de Pàndols-Cavalls, el poble vell de Corbera d'Ebre, bombardejat durant la guerra civil, el castell de Miravet, les serres de Cardó-el Boix, amb el morral de Cabrafeixet com a element morfològic destacat, la serra de Montsià, el delta de l’Ebre i l’horitzó del mar.  

• El delta de l’Ebre és el paisatge que acomiada l’etapa. És la zona humida més gran de Catalunya i fou declarada Parc Natural l’any 1983. La seva morfologia sedimentària, el riu i el seu contacte amb el mar, la presència de llacunes de gran valor natural, el monocultiu d’arròs, l’arquitectura tradicional de les barraques del delta o la xarxa de canals de reg i sèquies, el converteixen en un paisatge eminentment agrícola molt singular i amb rics contrastos visuals al llarg de l’any, que viu constantment amenaçat pel canvi climàtic.

          Els miradors del dia

       Mirador de l’Assut de Xerta 

        Ermita de Sant Marc – Mola d’Irto

          Poblat ibèric del Coll del Moro 

        Poble vell de Corbera d’Ebre 

        Memorial de les Camposines 

      Poblat ibèric del Castellet de Banyoles 

        Castell de Miravet

        Morral de Cabrafeixet 

         Ermita de Sant Cristòfol del Perelló 

         Torre de la Carrova 

         Castell de la Suda de Tortosa 

         Pont penjant d’Amposta

 

Paisatges del dia

Berga – Queralt 29/03/2025 -  Etapa 6 – 159 km   

Replans del Berguedà i Capçaleres del Llobregat

• La primera part de l’etapa transcorre pel paisatge agroforestal dels replans del Berguedà, format per turons suaus, recoberts de pinedes i matollars combinats amb conreus de secà i pastures.  El poblament és disseminat, amb petits nuclis i masies de grans dimensions, moltes d’origen medieval.  

• El riu Llobregat acompanya bona part del recorregut, i travessa pobles com La Pobla de Lillet, Guardiola de Berguedà, Cercs i Puig-reig.

• Paral·lela al riu, la C-16 (l’eix del Llobregat) és la principal via de comunicació de la zona, on entre Berga i Manresa hi ha diverses àrees industrials.

• Resseguint el Llobregat, ressalten el conjunt de colònies industrials -la majoria tèxtils- entre Berga i Puig-reig, com Cal Rosal, l’Ametlla de Casserres, Cal Bassacs, Viladomiu vell, Viladomiu nou, el Guixaró, Cal Prat o Cal Cases. La majoria segueixen la mateixa estructura i sovint inclouen patrimoni modernista: fàbrica, casa de l’amo, escola, església, economat, cases dels treballadors, plaça, hortes, resclosa i canal.  

• En tot el recorregut destaquen cingleres i crestes rocoses com la serra de Queralt, amb el santuari com a fita, la Quar,  també amb el santuari de Santa Maria a la part més alta, la serra de Picancel, la serra de Mata-rodona, els cingles de la Garganta i, especialment, l’emblemàtic Pedraforca, fita de referència del Berguedà i de les comarques properes.

• A la part més muntanyosa de l’etapa ressalten els paisatges de la indústria minera, principalment de carbó. Es concentren a Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes o La Pobla de Lillet, i com a testimonis en queden colònies, edificis, instal·lacions mecàniques, cintes transportadores, runams o vagonetes, que avui dia tenen funcions principalment turístiques. També s’ha recuperat amb aquesta finalitat el tren del ciment, a La Pobla de Lillet.

• Paisatgísticament també destaquen el campanar de Santa Eulàlia de Gironella, l’església de Santa Maria de la Guàrdia, situada en un turó elevat, el campanar de Santa Maria de Borredà, els jardins Artigas de La Pobla de Lillet, l’arquitectura romànica de muntanya (l’església de Sant Jaume de Frontanyà, el monestir de Santa Maria de Lillet i el monestir de Sant Llorenç), la làmina d’aigua del pantà de la Baells amb el monestir de Sant Salvador de la Vedella, la xemeneia de l’antiga central tèrmica de Cercs, les fileres de plataners que acompanyen l’entrada a Berga i el castell de Sant Ferran a la mateixa localitat.

        Els miradors del dia

       Cal Prat

          Santa Maria de la Guàrdia

          Santuari de la Mare de Déu de la Quar 

        Mirador de les Heures 

         Sant Jaume de Frontanyà 

         Santuari de la Mare de Déu de Falgars (mirador Joan Casanova) 

         Guardiola de Berguedà 

        Mirador al Pedraforca 

         Cap Deig 

        La Figuerassa

          Santuari de la Mare de Déu de Queralt

 

Paisatges del dia

Barcelona - Barcelona 30/03/2025 -  Etapa 7 – 136.2 km  

 Pla de Barcelona, Delta del Llobregat, Vall Baixa del Llobregat i Muntanyes d’Ordal

• L’etapa transcorre, després de deixar la ciutat de Barcelona, pel Delta del Llobregat, el segon delta fluvial més extens de Catalunya, reconegut en part com a Parc Natural. Hi coexisteixen diverses zones humides d’importància internacional, com la del Remolar i la Ricarda, part del Parc Agrari del Llobregat, on hi dominen les carxoferes, una rellevant xarxa de canals, les poblacions de Sant Boi de Llobregat, Gavà, Castelldefels i el Prat de Llobregat, les carreteres C-31 i C-32, línies de ferrocarril, polígons industrials, i l’aeroport, que ocupa més de 10 quilòmetres quadrats.   

• A la Vall Baixa del Llobregat, entre Sant Boi de Llobregat i Sant Andreu de la Barca, les poblacions han crescut cap amunt dels vessants i també han ocupat una part important de la plana al·luvial, convivint amb polígons industrials i infraestructures viàries i ferroviàries. Al fons d’aquesta plana és significativa la presència de camps de fruiters, irrigats per dos canals laterals (de la Infanta i Dreta del Llobregat).

• El recorregut també creua les muntanyes d’Ordal, entre Sant Vicenç dels Horts i Sant Andreu de la Barca, passant per Corbera de Llobregat, un paisatge que combina una intensa urbanització de cases aïllades, pinedes, i les rieres com les de Rafamans, Corbera i les Rovires.   

• El tram final de l’etapa transcorre per la muntanya de Montjuïc, perfil emblemàtic de la ciutat de Barcelona. Les seves múltiples finalitats al llarg de la història (exposició internacional del 1929, circuit de motociclisme, Jocs Olímpics, etc.) han deixat una empremta en el paisatge de la muntanya. Actualment destaquen les torres Venecianes, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, les fonts de Montjuïc, els jardins, els pavellons i palaus d’exposicions, els edificis de l’anella olímpica, el castell de Montjuïc i la torre de comunicacions de Montjuïc.

• Al llarg de l’etapa, paisatgísticament també destaquen l’ermita de Sant Ramon, el castell de Fels, la colònia Güell, amb la cripta de Gaudí, declarada Patrimoni de la Humanitat, el castell del Papiol, la torre de Collserola i el Tibidabo.

Els miradors del dia

Mirador de Cal Tet

Castell de Castelldefels

Sant Ramon

Puig Madrona

La Creu de l’Aragall

Castell de Montjuïc

Museu Nacional d’Art de Catalunya

La secció "Paisatges del dia" ha estat preparada per l'Observatori del Paisatge del Catalunya