Facebook
Twitter
última hora
Notícia
27.03.2017
Una Volta amb nom propi
La 97a edició de la Volta a Catalunya serà recordada amb un nom propi, el del murcià Alejandro Valverde. El corredor del Movistar Team, que ja s'havia endut el premi gros de la cursa catalana l'any 2009, ha repetit triomf vuit anys després. I ho ha fet, a més, aconseguint la victòria en tres etapes, tal com va fer en l'edició de 2015, on només una caiguda camí de Girona va evitar que pogués superar a l'australià Richie Porte. Amb tot, aquesta Volta ha tingut moltes alternatives en una setmana en què cada dia ha deixat a ningú indiferent.

Tot va començar amb la ja habitual jornada de mitja muntanya amb sortida i arribada a Calella, on les escapades no van poder evitar una ajustada arribada a l'esprint. En ella, l'italià Davide Cimolai (FDJ), vencedor l'any passat a Vilanova i La Geltrú, va superar a la photo-finish al francès Nacer Bouhanni (Cofidis), convertint-se així en el primer líder de la cursa.

Una de les novetats d'aquesta edició va ser la contrarellotge per equips al Pla de l'Estany a la segona etapa, 41 quilòmetres amb sortida i arribada a Banyoles en què Movistar va marcar el millor temps, però una sanció d'un minut per empentes entre companys d'equips va acabar donant la victòria a l'equip BMC, sub-campions del món de la disciplina.

Això va permetre al nord-americà Tejay Van Garderen (BMC) començar de líder la tercera etapa, la primera d'alta muntanya amb els 188,3 quilòmetres entre Mataró i La Molina (1ª categoria), estació d'esquí a la que s'hi pujava dues vegades després de superar un altre gran port com la Collada de Toses. I malgrat no haver-hi gairebé diferències entre els favoritos, Valverde va començar la seva remuntada aconseguint la victòria d'etapa davant l'irlandès Dan Martin (Quick Step).

La cursa va tenir una mica de treva a la quarta jornada, prevista entre Llívia i Igualada però que es va acabar retallant 60 quilòmetres a causa de la neu que va espantar els corredors a la sortida. Finalment, un esprint en grup va donar la victòria a un Nacer Bouhanni (Cofidis) que l'any passat s'havia anotat dues dianes, tot i que el millor jove de la cursa, el català Marc Soler (Movistar), no es va poder estar de donar un ensurt atacant en el descens del Turó del Puig (3ª categoria), un moviment que va tenir la resposta del mateix Valverde, Chris Froome (Team Sky) i el prometedor David Gaudu (FDJ).

El canvi de líder va arribar a l'etapa que ja s'esperava decisiva, el retorn a la pujada de Lo Port a la cinquena etapa. Les rampes del port tarragoní van demostrar la superioritat de Valverde, que es va endur la victòria en solitari després que el seu equip enfonsés el líder Van Garderen. El murcià va superar per 13 segons al mateix Froome i a Alberto Contador (Trek-Segafredo), els tres grans favorits de la cursa que es col·locaven en posicions de podi.

Amb tot, aquest podi va tornar a canviar a la penúltima etapa, 189 quilòmetres entre Tortosa i Reus que van començar amb sorpresa: el pilot el trencava en tres trossos en el tècnic descens de l'Alt de Bot (3ª categoria), deixant endarrerits a Chris Froome i tots els seus companys d'equip. Després de mitja etapa de pols entre els dos grups principals, el triple vencedor del Tour de França es va donar per vençut i va entrar a la meta amb més de 26 minuts perduts, cedint el tercer lloc del podi al jove Marc Soler, en un dia en què el més ràpid a la recta de meta va ser el sud-africà Daryl Impey (Orica-Scott).

I el fi de festa va tenir com a protagonista un circuit final a Montjuïc novament ple de públic, en què diversos corredors importants van provar de lluitar per la victòria d'etapa, entre ells un Froome ferit que va passar destacat l'últim pas per meta, però que no van poder evitar un esprint reduït en què el vencedor final de la 97a Volta a Catalunya, Alejandro Valverde, va demostrar el per què del seu merescut títol sent el més ràpid i sumant la seva tercera victòria d'etapa.

Aquesta web utilitza cookies propies i de tercers per millorar la teva experiència de navegació.